La vida de Tabe

Sí, ja se que hauria d'estar pensant en les oposicions, però com dubtem tots que les puga superar en una nota decent per triar una plaça a valència, ací teniu la meua darrera creació (amb l'ajuda de Nere, evidentment). La ruteta que ens anem a pegar l'amic Sala i servidor per terres asiàtiques, amb visita inclosa a la representació picassentina allí. Així que ja sabeu, igual aquest estiu estem uns dies sense cobertura, però ens podreu anar seguint per ací si no pasa res.

De moment només estan les previsions dels primers dies, ja anirem posant ací mateixa, o en algun blog que crearem o deu sap on, les fotos etc de les coses que anem visitant, veient i vivint. Besets a tots.

I ara me torne a posar a estudiar, en serio.

Partida de llargues en un carrer de Sant Joan d'Alacant

Torne a Manresa, torne al Lacetània, torne a Sant Joan d'En Coll, torne a anar al mercaxona amb la Mònica, i torne a cagar-me en la mare que ha parit a les oposicions, a l'Euromed i al PP.

La vida se'm planteja complicada, i més se'm plantejarà si no fem fora del govern del País Valencià als nazis del PP, que estan fent una neteja ètnica, un genocidi cultural, estan matant el meu País. Així que ací vos deixe la carta del Cantant de La Gossa Sorda:

Escric aquest article a pocs dies de les eleccions del dia 27 amb la voluntat de encomanar-vos la meua il•lusió pel canvi i sobretot la necessitat de què aquest canvi es produïsca.
El nostre país està tocat de mort, els milions de metres quadrats que estan pendents d’urbanitzar i la política de socialització de despeses i privatització de beneficis estan a punt de portar-nos a una crisi social de conseqüències totalment imprevisibles, o el que és el mateix si no fem alguna cosa al País Valencià no el coneixerà ni la mare que l’ha parit.
Jo com molts de vosaltres desconfie dels partits polítics, no combregue amb el seu funcionament ni amb la seua lògica discursiva segons la qual si eres d’un partit és com si fores del Barça o del València, una marca a la qual defensar passe el que passe.
No obstant, pense que hem arribat a una situació límit, i és totalment imprescindible posar-li uns quants pedaços al vaixell abans de què naufrague definitivament.
En tots estos anys s’han fet molts esforços des dels moviments socials per oposar-se als especuladors , per demanar una educació de qualitat i en valencià, per demanar una sanitat digna, una vivenda accessible i tantes altres coses per les que hem bregat milers de persones anònimes des de fora dels partits.
Però per moltes manis que fem, per moltes al•legacions que presentem o per moltes cançonetes que cantem, al final són sempre ells els que se n’ixen en la seua, i només hi ha una forma a curt termini de barrar-los, ni que siga parcialment, el pas: anant a votar.
És per això pel que aniré a votar al Compromís pel País Valencià a les properes eleccions. Aquesta papereta que representa la confluència de EUPV, Bloc, Els Verds i altres sensiblitats, és l’instrument que en estos moments tenim més a mà per invertir la situació tràgica que viu el país.
No és que cap del partits del Compromís tinga la meua confiança al 100%, de fet pense que si aconseguim tirar al PP, en poc més de mig any ja estarem criticant, i amb raó, les seues pors i les seues renúncies. Però tot i això cal avançar, hem de demostrar que tot l’esforç que hem fet durant estos anys per canviar la mentalitat d’enriquiment ràpid i venga a vivir por encvima de los demás que pregona el PP i que té tant d’èxit social té per aquestes contrades, poc a poc va perdent la partida i que les persones que diguem que un altre país és possible anem guanyant posicions.
Els feixistes i els seus esbirros estan omplint artificialment els censos, portant la censura a límits d’escandol i en molts llocs com al meu poble, estan anant casa per casa amenaçant d’una forma o altra per a què la gent més despistada acaben votant-los. Tot això amb la connivència de la Junta Electoral que és qui en teoria hauria de vetllar per un sufragi net.
Fins els morts aniran a votar-li al PP en questes eleccions per què ells tenen molts milions d’euros a perdre si no aconsegueixen la majoria absoluta. És per això que vos demane a tots els que em llegiu que feu el xicotet esforç de passar-vos pel col•legi electoral el diumenge i votar al Compromís, que feu l’esforç de comentar la situació amb les vostres amistats per a què vagen a votar. Si sou menors d’edat pegueu-li la vara als vostres pares o germans majors, si penseu que els vostres coneguts no votarien mai al Compromís, veneu-los la burra per què voten al Psoe, i si són gent molt conservadora, feu-los vore que hi ha molta corrupció al PP i que el millor és que no voten.
Cal un últim esforç de tots per enviar-los a pastar fang, se’ls veu nerviosets, i les últimes enquestes com la de Levante-EMV i la Universitat de València corroboren el seu nerviosisme. El nostre país s’ho val.
Per últim dir-vos que el canvi electoral és per mi una condició necessaria però no suficient, siga quin siga el resultat de les eleccions espere que continuem lluitant des dels moviments socials per avançar cap al país que volem. No m’agradria que caiguérem en el desànim si les coses van mal, i encara menys que ens dormirem en l’autosatisfacció si el resultat és positiu. La lluita es fa dia a dia, i el dia 27 toca votar Compromís.